Notícia

• La Comissió Europea, a través de la Política Agrària Comuna- dóna suport a mesures per adaptar l'agricultura al canvi climàtic i prevenir incendis forestals
• El pasturatge extensiu, l'agroforesteria i els cultius permanents poden contribuir a prevenir i reduir la propagació i la intensitat dels incendis
• La proposta per a la futura PAC manté el suport a la prevenció d'incendis ia la restauració forestal, al pasturatge extensiu i als models agroecològics davant del foc

La creixent freqüència i intensitat dels incendis forestals i de fenòmens climàtics extrems com les sequeres i les onades de calor estan augmentant la pressió sobre les terres agràries i els boscos europeus. Des de l'1 de gener fins al 25 d'agost del 2026, més de 620.000 hectàrees havien cremat a la Unió Europea (UE) , una superfície que duplica la mitjana anual registrada per a aquest moment de l'any entre el 2006 i el 2025. 91.000.

Davant d'aquest escenari, la Comissió Europea (CE) planteja una gestió del risc que no es limiti a actuar quan l'incendi ja s'ha produït. La prevenció també passa per mantenir els sistemes agraris i forestals actius i gestionats, reduir l'acumulació de biomassa i conservar paisatges en mosaic. En aquest context, les persones agricultores, ramaderes i propietàries forestals tenen un paper rellevant durant tot el cicle de gestió dels incendis: des de la prevenció i la preparació fins a la resposta i la restauració posterior.

Agricultura i gestió del territori contra el foc

L'activitat agrària pot contribuir a reduir el risc d'incendi mitjançant pràctiques que mantenen el paisatge gestionat i limiten la quantitat de vegetació que pot actuar com a combustible. Entre les principals actuacions proposades per la CE destaquen:

• Mantenir paisatges agraris en mosaic , que interrompen les superfícies contínues de vegetació i poden alentir la propagació del foc.

• Impulsar el pasturatge , especialment l'extensiu, per controlar la presència de matolls que puguin alimentar incendis.

• Desenvolupar sistemes agroforestals i silvopastorals , combinant arbres, cultius i/o bestiar per reduir la vegetació seca i evitar l'abandonament de terres.

• Mantenir cultius permanents , com vinyes i oliverars, que poden funcionar com a tallafocs quan estan ben gestionats.

• Aplicar cremes controlades , quan escaigui i sempre sota condicions estrictes i amb el suport i autorització de les autoritats i professionals especialitzats.

La CE també destaca que la presència de persones agricultores i propietàries forestals a les zones rurals pot contribuir a la detecció primerenca ia la resposta davant d'emergències, gràcies a recursos com la maquinària, dipòsits d'aigua i coneixement del territori. Després d'un incendi, la seva participació és igualment important per recuperar les terres i els paisatges afectats.

Una gestió forestal més preparada

La prevenció dincendis també requereix actuar directament sobre els espais forestals. La CE proposa les mesures següents:

• Aclarida, poda i gestió de la vegetació del sòl per reduir l'excés de biomassa.

• Eliminació de fusta morta , aplicant criteris que tinguen en compte la protecció dels ecosistemes.

• Cremes prescrites , quan siguin apropiades, per eliminar vegetació morta i sotabosc.

• Manteniment de tallafocs forestals situats estratègicament.

• Millora d'infraestructures i equipaments , com ara carreteres, punts d'aigua, dipòsits, embassaments i torres de vigilància.

• Diversificació d'espècies i estructures forestals mitjançant masses mixtes i espècies menys propenses al foc quan les condicions ho permetin.

• Restauració dels terrenys afectats per incendis, incloent-hi el control de l'erosió, el suport a la regeneració natural i la replantació quan calgui.

Com recolza la PAC la prevenció dincendis

La Política Agrària Comuna (PAC) constitueix una de les principals vies de finançament europeu per a la prevenció d'incendis forestals a terrenys agraris i forestals:

• Inversions preventives en agricultura i silvicultura per reduir els efectes dels desastres naturals.

• Restauració del potencial productiu agrari i forestal després d´un desastre.

• Pagaments per compromisos mediambientals i climàtics que donen suport a pràctiques com el pasturatge, l'agroforesteria o el control de biomassa.

• Eines de gestió de riscos, incloses assegurances i compensacions després de pèrdues importants.

• Formació, assessorament i cooperació per afavorir-ne l'adaptació i la prevenció.

A més, la CE assenyala que, en el marc financer futur de la UE, la proposta de la PAC manté les possibilitats actuals de finançament per a prevenció i restauració i reforça el suport al pasturatge extensiu, inclosa la transhumància, així com a models agroecològics més sostenibles i resistents al foc.

Adaptació de l'agricultura davant de les onades de calor

Els esdeveniments climàtics extrems, especialment les onades de calor i les sequeres, són cada cop més freqüents i greus a Europa. La CE assenyala que les pèrdues de cultius provocades per sequeres i onades de calor s'han triplicat en els darrers 50 anys. L'estrès tèrmic afecta tant el desenvolupament dels cultius com el benestar i la productivitat del bestiar.

Per fer front a aquests efectes, la CE planteja combinar mesures immediates amb canvis en la gestió de les explotacions i inversions a mitjà i llarg termini:

Als cultius:

• Gestionar millor els recursos hídrics mitjançant sistemes de reg eficients, emmagatzematge, reutilització d'aigua i mesures naturals de retenció.

• Millorar la salut del sòl , mantenint la seva cobertura, reduint el cultiu i augmentant la matèria orgànica per conservar la humitat.

• Adaptar i diversificar els cultius , seleccionant varietats més resistents a la calor i apostant per cultius tolerants a les altes temperatures.

• Protegir els cultius de la calor , mitjançant solucions com a xarxes multifuncionals, cobertes o determinades pràctiques de poda.

A la ramaderia:

• Garantir aigua neta i fresca i adaptar els punts de subministrament a les necessitats dels animals.

• Proporcionar ombra i millorar les condicions de les instal·lacions, especialment a les zones de pasturatge i descans.

• Adaptar la gestió del bestiar , ajustant horaris d'alimentació i reduint, quan sigui possible, la densitat d'animals a espais interiors.

• Avançar cap a sistemes més resilients , com els agroforestals i agrosilvopastorales, i conservar races ramaderes adaptades localment.