• L'“influencer” rural Franchesqui López – també conegut com “la marika de poble” – parla amb la Xarxa Rural Nacional sobre drets LGTBI al medi rural

Amb prop de 9.000 seguidors a Instagram i amb la barbaritat de 175.000 seguidors a la xarxa social TikTok , Franchesqui utilitza les plataformes virtuals per parlar dels drets LGTBI als pobles, així com per mostrar el seu treball – esporàdic – al camp i la seva manera de vida rural.

Amb naturalitat i desimboltura, i valent-se del rigor d'alguns especialistes a l'hora d'elaborar certs vídeos (per exemple, per parlar de les malalties de transmissió sexual) Franchesqui fa servir la finestra de les xarxes socials per compartir no només continguts didàctics, sinó també les seves experiències com a veí d' Almendral de Zafarraya , un poble de 300 habitants.

I, encara que estudiant universitari d'educació social per la Universitat d'Almeria, la pandèmia l'ha tornat a portar a casa familiar per estudiar a distància.

Xarxa Rural Nacional: Com és la tornada al poble Franchesqui?

Franchesqui: Doncs la tornada al poble m'ha portat de nou a ajudar els meus pares al camp . La meva mare és mestressa de casa i el meu pare es dedica tant a l'hostaleria, ja que porta un bar al poble, com al camp, perquè disposem d'un “campet gran” la producció del qual venem a Mercamàlaga ia productors locals. A mi no em cauen els anells per treballar la terra. La veritat és que aprenc molt, encara que em treu tot el temps de lleure. El camp m'ensenya a gestionar bé el temps i les meves emocions. I, com diu la meva mare, “em fa un ofici per a l'estiu”.

RRN: Aquest mode de vida seria el teu projecte vital a mitjà i llarg termini?

F: Els meus plans de futur passen per treballar com a educador social ia més compaginar-ho amb estudis i treballs de comunicació audiovisual. M'encanta la fotografia i l'edició de vídeo. El que és audiovisual és la meva passió, però el que és social és la meva vocació. I aspiro a poder compaginar les dues facetes.

RRN: Quan i per què decideixes fer el salt al món de les xarxes socials?

F: Decideixo treure el cap a elles en la meva adolescència quan sóc a l'armari. YouTube em va acostar a realitats que jo desconeixia i que em mostraven un món en què jo sí que encaixava. Vaig deixar de considerar-me un malalt. La veritat és que a través de les xarxes socials vaig començar a descobrir el moviment LGTBI ia conèixer el concepte d'“amor propi”. També em van salvar d?una ruptura sentimental que vaig tenir als 16 anys. Era una relació tòxica, no només perquè estiguéssim a l'armari, sinó perquè es donava una situació de control i superioritat per ser una persona més gran que jo. I va ser fer vídeos per a YouTube el que em va permetre fer el duel alhora que iniciava el procés per sortir de l'armari.

RRN: Has conegut assetjament a l'institut per la teva orientació sexual?

F: Sí. Ho vaig passar malament i vaig arribar a tenir pensaments de suïcidi. Però un cop el vaig superar, vaig començar a estimar-me a mi mateix ia no importar-me què pensava la gent. El que sí que em preocupava era la meva família. Així que una vegada vaig estar empoderat com a persona em vaig enfrontar a aquest procés també.

RRN: Com va ser la reacció familiar?

F: “Et mato” van ser les primeres paraules del meu pare. No ho va voler acceptar. Passem 3 mesos sense parlar-nos. Però amb el temps, i amb molta paciència per part meva a l'hora de desconstruir els seus prejudicis, comencem a parlar-nos. El meu pare ara és conscient que no necessito la seva aprovació ni la seva validesa per desenvolupar la meva vida. I això ha estat un treball de reeducació familiar per part meva. I d?obertura per la seva. La meva mare ha tingut un paper fonamental en la reconciliació, però ha estat un treball dur per les dues parts.

RRN: Què reivindiques després de la identitat de “marika de poble”

F: “Marika de poble” reivindica allò femení, perquè la misogínia ho abasta tot fins al punt de voler criminalitzar el terme de “maricó” o tot allò que pugui ser femení. Els meus continguts a les RRSS parlen sobre diversitat, feminisme i racisme. El moviment LGTBI va molt més enllà de ser gai o homosexual. Es tracta de desconstruir estigmes per a totes les persones en general. Ser activista implica posicionar-se activament i política davant les etiquetes i les criminalitzacions per temes d'identitat de gènere o orientació sexual. L'activisme ha de servir com a clau de canvi de consciència . I per mi és fonamental l'humor educacional: els meus vídeos a TikTok usen l'humor per enderrocar prejudicis.

RRN: Creus que les persones amb orientació homosexual ho viuen de manera diferent en un poble que a la ciutat?

F: La vida dels gais als pobles és difícil. La teva vida pertany als altres perquè tots es coneixen entre si, i aquesta mena de “vida compartida” ho magnifica tot: tant el que se't vol, com el que se't menysprea. Al poble encara hi ha el “sexili rural” (abandonar el lloc d'origen per la teva condició sexual) perquè molta gent tria no expressar-se i quedar-se dins de l'armari.

RRN: Quina és la teva percepció respecte als avenços en matèria digualtat i respecte entre les persones?

F: Els drets LGTBI estan aconseguits avui a nivell jurídic i legal. I això, a Espanya. A nivell social, encara no. Aquesta és la lluita d'ara: la batalla contra l' estigmatització social .