• Guadalupe Bécares és l'autora de l'article “L'Espanya buida (però viva)”
• Guadalupe parla amb la Xarxa Rural Nacional sobre sobre despoblació i sobre la dinamització del medi rural per revertir aquesta tendència

Són precisament les temàtiques socials i mediambientals les que l'han portat a embarcar-se aquest estiu en l'aprofundiment d'aspectes bàsics rurals en un article per a la revista “Circle”. “L'Espanya buida (però viva)” parla sobre sobre despoblació i sobre aquelles dinàmiques socials i econòmiques que es poden posar en marxa per equilibrar els fluxos entre els nuclis rurals i urbans .

RRN: A l'article apel·les a l'aliança entre allò rural i mediambiental per a la creació d'ocupació verda i cites l'exitós cas d'Agroberry. Coneixes més casos d'èxit d'emprenedoria rural semblants a Núria Álvarez?

Guadalupe Bécares: Des de fa uns anys la feina verda va calant a moltes zones rurals. El món rural té una gran diversitat natural per cuidar i que pot ser un gran vector d'oportunitat per crear llocs de treball relacionats amb l'agricultura ecològica, el turisme natural i sostenible, els recursos forestals… I també un enorme patrimoni cultural material i immaterial que cal protegir. El projecte Agroberry de Nuria Álvarez està liderat per una dona. Precisament, les dones són les grans emprenedores del món rural. També ho està Apadrina un Olivo , que va néixer com un projecte virtual per salvar un oliverar a Oliete (Terol) i que crec que és digne de menció, sobretot per com els seus impulsors han aconseguit obrir el negoci a la producció d'oli i cosmètica ecològica. És interessant parlar del Centre Temàtic del Llop de Robledo de Sanabria (Zamora) . S'hi pot observar una espècie protegida com el llop al seu hàbitat natural, mentre es crea un espai de conservació i educació ambiental i, de passada, es converteix el centre en un dinamitzador turístic d'una zona amb uns recursos naturals increïbles, com és la Serra de la Culebra.

RRN: Penses que el confinament i la pandèmia estan cultivant una nova mirada al món rural? Ha augmentat el desig de tornar al poble?

GB: Encara que dubto que hordes de persones tornaran al poble –entre altres coses, per la manca de mitjans o recursos per fer-ho–, crec que sí que hi ha hagut o pot haver-hi un cert canvi. Durant els moments més durs del confinament, una de les primeres qüestions que va sortir a la llum va ser la nostra forma de vida a les ciutats. Com és lògic, no és el mateix passar tres mesos tancat a trenta metres quadrats que a dos-cents, però és una qüestió que ve de temps enrere. Encara és aviat per saber si ha augmentat aquest desig, però crec que la pandèmia sí que ha posat sobre la taula que potser és el moment de replantejar certes prioritats. Les qüestions seran, de nou, les que eren abans del coronavirus: estem disposats a renunciar a certs serveis i comoditats, a l'estil de vida urbà, i tornar al poble, on ara com ara no n'hi ha? Volem traslladar la ciutat al camp o adaptar la nostra vida al ritme i la realitat del món rural? Seran decisions individuals i que tindran a veure amb les prioritats i el pla de vida de cadascú, però en què influiran les polítiques públiques que se segueixin durant els propers mesos i anys.

RRN: Si la gent volgués fer aquesta volta o migració ara… Quines condicions s'han de donar perquè sigui satisfactòria?

GB: Sent realistes, el món rural arrossega, en general, un abandó de dècades que no es podrà revertir en un curt termini de temps. És ingenu pensar que es pot arreglar en uns quants mesos. Si volem que això canviï, al meu entendre, el primer pas és tornar al món rural les infraestructures de què se li ha anat desposseint els últims anys. Hi ha moltíssima feina per garantir l'educació, la sanitat, les comunicacions, el transport públic, l'accés a internet a una velocitat acceptable… I, per descomptat, també cal fomentar la creació d' ocupació en el medi rural mateix, i el teletreball, que no podrà ser real ni factible fins que es garanteixi tot l'anterior. És una tasca titànica que requereix enormes inversions, però sobretot de planificació i voluntat.

RRN: A l'article es reflecteix la dificultat que els ajuts i la informació rural arribin als diferents actors (Ajuntaments, interessats, associacions, ciutadania, etc). Per a la Xarxa Rural Nacional és molt important la tasca dels grups d'acció local per unificar aquesta informació. Coneixes o saps alguna altra via de centralització i/o difusió d'aquesta informació?

GB: A la majoria dels pobles la informació flueix més ràpidament o de manera més efectiva entre els veïns . El teixit associatiu del medi rural és molt eficaç –associacions culturals, de dones…–, també perquè es compta amb un avantatge que no sempre hi ha a les ciutats: la proximitat i la capacitat d'arribar més fàcilment a gent que coneixes o tractes. Això també ha quedat clar amb els moviments veïnals i de suport que hem vist durant la pandèmia. La política local és molt eficaç i té una gran capacitat transformadora.