Notícia

• El Grup d´Acció Local ha presentat el diagnòstic de la petjada de carboni de les explotacions agràries de Mallorca, elaborat a través de LEADER i finançat per FEADER
• L'estudi destaca les baixes emissions del sector i el paper en la descarbonització de l'illa

Conèixer l'origen i la distribució d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle és crucial per a la transició ecològica i l'adaptació al canvi climàtic. A les Illes Balears, el sector agrari representa el 2,8% de les emissions de diòxid de carboni (CO ₂ ) que es generen.

Per caracteritzar l'empremta de carboni el sector agrari del territori, el Grup d'Acció Local (GAL)   Mallorca Rural , a través de l'enfocament LEADER, ha impulsat el “Diagnòstic de la Petjada de Carboni de les Explotacions Agràries de Mallorca ” al llarg del 2025.

Objectius del projecte

Per conèixer la situació mediambiental del sector agrari i les seves perspectives de futur en el marc d'una transició cap a un sistema més resilient i sostenible, van establir els objectius següents.

• Caracteritzar el perfil d‟ emissions del sector agrari de Mallorca.

• Mesurar la petjada de carboni a nivell explotació.

• Comparar resultats entre diferents sistemes productius .

• Proposar mesures de mitigació d‟emissions.

• Contribuir als compromisos de descarbonització .

Desenvolupament

Els mesuraments es van realitzar en 30 explotacions, seleccionades entre 86 inscrites, atenent la seva diversitat i representativitat. Es van tenir en compte diferents sectors, de maneig convencional o ecològic, i diferents àrees geogràfiques, especialment de les zones del Raiguer i Es Pla (80% del total).

A cadascuna de les finques van realitzar visites tècniques i entrevistes per obtenir dades sobre el consum energètic, l'ús de fertilitzants i productes fitosanitaris, càrregues ramaderes i superfícies cultivades, entre altres aspectes. A partir d'aquests, es van calcular les emissions i es van identificar oportunitats específiques de millora.

Resultats

El diagnòstic estima que el sector agrari a les Illes Balears genera una empremta global de 2.250 tones de _CO2 . La font principal d'emissions és la maquinària agrícola (26,1 %), seguida de l'ús de refrigerants, la ramaderia i els productes fitosanitaris.

Les explotacions amb més dependència d'insums (horticultura i viticultura) han mostrat una petjada de carboni més gran, mentre que les adaptades al medi, com els fruits secs, l'oliverar o els fruiters de secà, presenten nivells inferiors. A més, l'agricultura ecològica genera fins a un 40% menys d'emissions que la convencional.

Magdalena Llul, gerent del GAL, destaca que aquestes emissions podrien reduir-se fins a un 16% i que el sector agrari contribueix “poc a les emissions i molt a la protecció del territori”. Les explotacions “tenen potencial com a embornals de carboni per generar ingressos a través de models de compensació d'emissions en què els sectors emissors financin accions agroambientals”.

Propostes

Entre les bones pràctiques i les mesures de reducció d'emissions més destacades, hi ha les següents.

• Reducció del consum de combustibles fòssils derivat de lús de maquinària agrícola i vehicles.

• Foment de les energies renovables , especialment amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

• Implementació de l' agricultura regenerativa , que està generant un interès creixent, així com les pràctiques aplicables a ecorregims de cobertes vegetals, rotacions i compostatge.

• Optimització de fertilització nitrogenada i la substitució de fertilitzants sintètics.

• Valorització de subproductes agrícoles i ramaders : aprofitament i transformació de restes vegetals i ramaders.

Magdalena Llul indica que, encara que encara no tenen un pla concret, la seva intenció és que en els períodes següents es continuï aquesta línia d'acció, per exemple, mitjançant ajudes per implementar aquestes mesures.

Participants i finançament

Aquest ha estat un projecte propi del GAL Mallorca Rural, dins la seva Estratègia de Desenvolupament Local Participativa 2014-2022, mitjançant la metodologia LEADER.

Es tracta així mateix d'una iniciativa cofinançada en un 80% per fons FEADER , un 14% pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i un 6% per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears .