Notícia

• La Xarxa PAC va celebrar a Madrid la jornada "El sòl com a aliat de l'agricultura davant de l'emergència climàtica", amb un panell d'experts i anàlisi sobre l'impacte dels ecorregimens en el contingut de carboni orgànic del sòl i la nova Directiva europea per a sòls sans el 2050

• L'esdeveniment va ser de caràcter híbrid, físic i en línia, i hi van assistir 81 persones presencialment

El terra és la pell de la Terra, un teixit fèrtil que sosté la vida i guarda la memòria de cada cicle natural. S'hi escriuen històries d'abundància i també de fragilitat: erosió, pèrdua de carboni i desertificació. Tenir-ne cura significa assegurar la producció d'aliments, el bon estat dels recursos hídrics i l'equilibri climàtic per a les generacions futures. Amb aquesta convicció, la Xarxa PAC va organitzar una jornada per reflexionar sobre com la salut del sòl pot ser la millor estratègia davant del canvi climàtic.

El passat 5 de desembre, la Xarxa PAC va celebrar a Madrid la jornada tècnica -“ El sòl com a aliat de l'agricultura davant de l'emergència climàtica”- per analitzar com la gestió sostenible del sòl es pot convertir en un aliat estratègic davant de l'emergència climàtica, reforçant la resiliència del sector agrari.

La trobada, de caràcter híbrid, presencial i virtual, va reunir 81 assistents i va obtenir unes 694 visualitzacions en directe. L' objectiu era citar el sector agrari, els investigadors i els representants institucionals, en un espai de reflexió sobre el paper del sòl com a recurs viu i essencial per a la sostenibilitat de l'activitat agrària. No en va, a la jornada es va poder escoltar aquesta dada: el 60-70% dels sòls europeus estan actualment degradats, cosa que suposa un cost de 500.000 euros intentar recuperar-los.

Durant la jornada es van analitzar dades, però també es van compartir pràctiques de caràcter innovador que milloren la fertilitat, redueixen emissions i afavoreixen la captura de carboni, totes alineades amb els ecorregimens d'agricultura de carboni (pasturatge extensiu, sembra directa, cobertes vegetals vives o inerts) de la PAC. Així, les figures dels ecorregimens representen el 23% del pressupost i mobilitzen 1.100 milions d'euros a l'any per impulsar pràctiques sostenibles, a més, exemptes de tributació.

Programa

El programa va incloure una taula rodona sobre la importància de la matèria orgànica, la gestió de l‟aigua i la biodiversitat, així com experiències pràctiques aplicades en explotacions agràries. També es va destacar la necessitat d'impulsar polítiques que integrin la salut del sòl a la planificació agrícola.

Entre les conclusions, es va subratllar que la sostenibilitat del sòl no només és un repte ambiental, sinó una oportunitat per millorar la rendibilitat i la competitivitat del sector. En aquest sentit, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ( MAPA ) va presentar els resultats del projecte CARBO-PAC-TO, un projecte que avança en el mesurament del carboni orgànic del sòl, amb un mostreig en 16.000 parcel·les , clau per mesurar la fixació del carboni orgànic als sòls en parcel·les.

Aquesta iniciativa, pionera a Espanya, mesura la “salut de carboni” dels nostres sòls agrícoles, i ja ha llançat ja les seves primeres anàlisis, les quals revelen una història clara: els sòls que apliquen pràctiques sostenibles i vinculades a aquest tipus d' ecorregimens retenen molt més carboni, especialment en cultius llenyosos i regadiu4, on s'assoleixen4. C/ha davant menys d'1 Mg C/ha. en herbacis de secà.

A més, es va avançar que properament es publicaran els resultats de l'avaluació de la pràctica de sembra directa, inclosa a l'ecorregímen “Agricultura de carboni i agroecologia: rotacions i sembra directa” del PEPAC. Aquesta anàlisi permetrà conèixer amb més precisió l‟impacte real d‟aquesta tècnica en la millora del carboni orgànic del sòl i en la reducció d‟emissions, aportant recomanacions per optimitzar la seva aplicació en diferents sistemes de cultiu. La Xarxa PAC difondrà aquestes conclusions als seus canals per continuar impulsant pràctiques agràries sostenibles i alineades amb els objectius climàtics europeus.

Europa avança cap a la salut del sòl: claus normatives i reptes

La jornada també va posar el focus en el nou marc legislatiu europeu: la Directiva (UE) 2025/2360 sobre vigilància i resiliència del sòl , aprovada el 12 de novembre i que va entrar en vigor el 16 de desembre del 2025.
Aquesta norma estableix per primera vegada a Europa un sistema integral per garantir sòls sans el 2050, amb fites com:

• 17/06/2027: llista indicativa de contaminants del sòl.

• 17/12/2027: creació del portal digital europeu sobre salut del sòl.

• 17/12/2030: primers mesuraments oficials del sòl als Estats membres.

• 17/12/2031: primera avaluació de la salut del sòl (cada 6 anys).

• 17/12/2029: inventari de terrenys potencialment contaminats.

La Directiva exigeix l'harmonització de bases de dades i monitorització sistemàtica , integrant informació sobre carboni, erosió, contaminació i biodiversitat. Segons els experts, aquesta digitalització serà clau per orientar ajuts, reduir la degradació i garantir la sostenibilitat de la producció agrícola.

Acord sobre el terra per a Europa

La Unió Europea va posar en marxa la Missió “Un acord sobre el sòl per a Europa”   el 2023 orientada a construir un marc eficaç per a la protecció i restauració del sòl. L'objectiu principal de la Missió 'Un acord sobre el sòl per a Europa' és establir 100 laboratoris (“living labs”) per liderar la transició cap a sòls més saludables el 2030, així com potenciar una agricultura baixa en carboni. Més informació aquí .

Totes les ponències i estudis presentats en aquesta jornada, juntament amb les vostres dades i xifres, es poden consultar aquí .