22 de gener de 2026
Cambio climático y gestión de recursos naturales
Calidad y cadena alimentaria
Resiliencia y competitividad
Un estudi del Comitè Econòmic i Social Europeu mostra com la transformació digital obre oportunitats, però també planteja riscos de desigualtat territorial i laboral
- Un estudi del Comitè Econòmic i Social Europeu mostra com la transformació digital obre oportunitats, però també planteja riscos de desigualtat territorial i laboral
- L'adopció de tecnologies digitals avança al sector agrari europeu, amb impactes ambientals, socials i econòmics
La digitalització s'està consolidant com a un dels vectors clau per transformar el sector agrari europeu i fer-lo més rendible, sostenible i preparat per adaptar-se a la transició climàtica. En un context de pressió sobre els recursos naturals i de desafiaments estructurals del medi rural, les eines digitals ofereixen noves possibilitats per millorar la gestió de les explotacions i reforçar-ne la viabilitat a llarg termini.
En línia amb anàlisis recents sobre el grau de digitalització de l'agricultura europea , un nou estudi del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) examina el paper de la tecnologia digital en la reducció de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) i en l'enfortiment de les comunitats rurals. L'informe subratlla que, si bé la digitalització aporta beneficis clars, el seu impacte dependrà de com es gestioni la transició i el suport que rebin els diferents actors del sector.
Millores
L'estudi destaca que la digitalització pot contribuir de manera significativa a una agricultura més sostenible, especialment mitjançant una gestió més precisa dels recursos i dels processos productius. Entre els principals efectes ambientals assenyalats es troben:
Ús més eficient de fertilitzants, fitosanitaris i aigua gràcies a lagricultura de precisió.
Optimització del consum energètic i del combustible mitjançant maquinària automatitzada i sistemes guiats.
Millora del control sanitari i productiu en cultius i ramaderia mitjançant sensors i dades a temps real.
Reducció de les emissions per unitat produïda en augmentar leficiència de les explotacions.
Aquestes tecnologies permeten adaptar les pràctiques agràries a les condicions específiques de cada explotació, reduint deixalles i limitant impactes negatius sobre el terra, l'aigua i el clima.
Canvis a l'ocupació rural
La digitalització no només transforma la manera de produir, sinó també l'estructura de l'ocupació al medi rural. L'estudi del CESE assenyala que la incorporació de tecnologies digitals i sistemes automatitzats està modificant el perfil professional demandat a l'agricultura i la ramaderia, amb conseqüències directes sobre els mercats laborals rurals.
D‟una banda, l‟automatització de determinades tasques redueix la necessitat de mà d‟obra poc qualificada, especialment en explotacions més tecnificades. De l'altra, augmenta la demanda de perfils capaços de manejar eines digitals, interpretar dades i mantenir sistemes tecnològics. Aquest procés genera noves oportunitats laborals , però també planteja riscos d'exclusió per als que no compten amb formació o accés a capacitació, i accentuen possibles desequilibris socials si no s'acompanya de polítiques actives de formació i suport.
Desigualtats a l'accessibilitat
Un dels principals reptes identificats a l'informe és l' adopció desigual de les tecnologies digitals dins del sector agrari europeu. Les explotacions més grans i amb més capacitat financera solen incorporar abans solucions avançades, mentre que les petites explotacions afronten més dificultats. Entre els factors que expliquen aquesta bretxa destaquen:
Elevats costos inicials dinversió en tecnologies digitals.
Accés desigual a la connectivitat digital i la banda ampla a les zones rurals.
Manca de formació específica.
Dificultats per accedir a finançament.
L‟estudi adverteix que, sense mesures correctores, aquesta situació pot derivar en una bretxa estructural que limiti la cohesió territorial i social del medi rural.
Maneig de dades
La gestió de les dades generades per les explotacions és un altre dels aspectes clau analitzats. Tot i que la digitalització implica una recopilació creixent d'informació, l' intercanvi de dades continua essent limitat i selectiu. Les principals preocupacions del sector se centren en:
La manca de claredat sobre la propietat i lús de dades agràries.
El risc de dependència de grans proveïdors tecnològics.
L' escassa interoperabilitat entre plataformes digitals.
La necessitat de més transparència i control per part dels agricultors.
El CESE subratlla que reforçar els marcs de governança de dades és essencial per generar confiança, protegir la sobirania dels productors i assegurar una transició digital equilibrada.
Transició inclusiva
A partir de l'anàlisi de diversos estudis de cas a diferents Estats membres, l'informe planteja una sèrie de recomanacions perquè la digitalització contribueixi a la sostenibilitat ambiental ia la resiliència social del medi rural. Les principals propostes són:
Invertir en infraestructures digitals rurals i en connectivitat.
Impulsar programes de formació i acompanyament adaptat a petites explotacions i joves.
Dissenyar ajuts i mecanismes de finançament ajustats a les realitats locals.
Establir marcs clars i transparents de governança de dades.
Promoure models cooperatius i daccés compartit a tecnologies digitals.