18 de desembre de 2025
Cambio climático y gestión de recursos naturales
Biodiversidad y paisaje
La nova xarxa de monitorització del terra d'Euskadi ha anticipat al futur marc normatiu europeu reforçant la gestió sostenible del territori
- La nova xarxa de monitorització del terra d'Euskadi ha anticipat al futur marc normatiu europeu reforçant la gestió sostenible del territori
- Els eixos del nou enfocament se centren en la recollida de dades, lestudi de la biodiversitat i el suport a les polítiques públiques
Durant anys, el sòl ha estat un dels grans oblidats a les polítiques ambientals, malgrat el seu paper central en la producció d'aliments, la conservació de la biodiversitat i la regulació de processos clau com el cicle del carboni o de l'aigua. Tot i això, el deteriorament progressiu d'aquest recurs i la creixent pressió sobre els ecosistemes han situat la salut del sòl al centre de l'agenda europea, impulsant la necessitat de comptar amb informació fiable, comparable i útil per a la presa de decisions.
En aquest context, Euskadi ha decidit no esperar que el nou marc normatiu europeu sigui aplicable obligatòriament. A través de l' Institut Basc de Recerca i Desenvolupament Agrari (NEIKER) , el territori ha posat en marxa una xarxa de monitorització que aplica ja els criteris metodològics que s'estan definint a nivell comunitari, avançant-se a la Llei de Sòls de la Unió Europea i establint les bases per a una gestió més precisa i basada en l'evidència científica.
Funcionament
La iniciativa parteix d'una idea clau: no tots els sòls responen igual, ni compleixen les mateixes funcions, i per això la seva avaluació ha de reflectir la diversitat real del territori. Per això, la xarxa dissenyada a Euskadi es recolza en un sistema de punts de control distribuïts estratègicament, capaços de captar les variacions climàtiques, edàfiques i paisatgístiques del conjunt de la regió. Entre els elements que defineixen aquest plantejament destaquen:
La creació duna xarxa àmplia de punts de mostreig que permet observar tendències a mitjà i llarg termini.
L'aplicació d'una metodologia alineada amb els estàndards europeus futurs.
La validació progressiva del sistema a través de mostrejos pilot en terres de cultiu representatives .
La col·laboració amb entitats especialitzades per garantir rigor tècnic i comparabilitat.
Aquest enfocament permet passar de diagnòstics puntuals a una visió contínua de levolució del sòl, clau per anticipar riscos i avaluar limpacte de les polítiques de gestió.
Nova perspectiva
Un dels canvis més rellevants del marc normatiu europeu, i de la xarxa desplegada a Euskadi, és la incorporació de la biologia del sòl com a indicador central del seu estat de salut. Davant les anàlisis tradicionals centrades en paràmetres físics i químics, el nou enfocament reconeix que la biodiversitat edàfica és un reflex directe del funcionament de l'ecosistema. A la pràctica, això es tradueix en:
La inclusió de microorganismes com a bacteris i fongs en l'avaluació de la salut del sòl.
L'ús de tècniques d' anàlisi avançades d'ADN per identificar la diversitat biològica present.
Una sensibilitat més gran per detectar canvis derivats de pràctiques agrícoles, pressió ambiental o contaminació.
El repte d'avançar cap a mètodes estandarditzats que permetin comparar resultats entre regions .
Aquest gir metodològic suposa un pas important cap a una comprensió més completa del sòl com a sistema viu, i no només com a suport productiu.
Suport al sector agrari
Lluny de plantejar-se com una nova càrrega per al sector agrari, la xarxa de monitoratge es concep com una eina de suport . La informació generada permetrà orientar millor les decisions públiques, avaluar l‟eficàcia de les polítiques agràries i ambientals i dissenyar mesures més ajustades a la realitat del territori. Els usos potencials d'aquestes dades són:
El suport a polítiques agràries i adaptació al canvi climàtic.
La identificació primerenca de processos de degradació i contaminació .
La generació de sinergies amb línies de recerca emergents.
La millora de la coherència entre estratègies ambientals, agràries i de salut.
Euskadi guanya a més capacitat d'influència i aprenentatge, situant-se en una posició avantatjosa quan la normativa sigui d'aplicació obligatòria a tots els Estats membres.
En un context europeu on la salut del sòl es perfila com un pilar clau per a la sostenibilitat, iniciatives com aquesta mostren com els territoris poden passar de l'obligació normativa a l'oportunitat, reforçant la seva capacitat per protegir un recurs essencial de què depenen tant el medi rural com el conjunt de la societat.