Euskadi s'avança a Europa amb una xarxa pionera de vigilància de la salut del terra


Euskadi se adelanta a Europa con una red pionera de vigilancia de la salud del suelo

18 de desembre de 2025

Cambio climático y gestión de recursos naturales
Biodiversidad y paisaje

La nova xarxa de monitorització del terra d'Euskadi ha anticipat al futur marc normatiu europeu reforçant la gestió sostenible del territori


  • La nova xarxa de monitorització del terra d'Euskadi ha anticipat al futur marc normatiu europeu reforçant la gestió sostenible del territori
  • Els eixos del nou enfocament se centren en la recollida de dades, lestudi de la biodiversitat i el suport a les polítiques públiques

Durant anys, el sòl ha estat un dels grans oblidats a les polítiques ambientals, malgrat el seu paper central en la producció d'aliments, la conservació de la biodiversitat i la regulació de processos clau com el cicle del carboni o de l'aigua. Tot i això, el deteriorament progressiu d'aquest recurs i la creixent pressió sobre els ecosistemes han situat la salut del sòl al centre de l'agenda europea, impulsant la necessitat de comptar amb informació fiable, comparable i útil per a la presa de decisions.

En aquest context, Euskadi ha decidit no esperar que el nou marc normatiu europeu sigui aplicable obligatòriament. A través de l' Institut Basc de Recerca i Desenvolupament Agrari (NEIKER) , el territori ha posat en marxa una xarxa de monitorització que aplica ja els criteris metodològics que s'estan definint a nivell comunitari, avançant-se a la Llei de Sòls de la Unió Europea i establint les bases per a una gestió més precisa i basada en l'evidència científica.

Funcionament

La iniciativa parteix d'una idea clau: no tots els sòls responen igual, ni compleixen les mateixes funcions, i per això la seva avaluació ha de reflectir la diversitat real del territori. Per això, la xarxa dissenyada a Euskadi es recolza en un sistema de punts de control distribuïts estratègicament, capaços de captar les variacions climàtiques, edàfiques i paisatgístiques del conjunt de la regió. Entre els elements que defineixen aquest plantejament destaquen:

  • La creació duna xarxa àmplia de punts de mostreig que permet observar tendències a mitjà i llarg termini.

  • L'aplicació d'una metodologia alineada amb els estàndards europeus futurs.

  • La validació progressiva del sistema a través de mostrejos pilot en terres de cultiu representatives .

  • La col·laboració amb entitats especialitzades per garantir rigor tècnic i comparabilitat.

Aquest enfocament permet passar de diagnòstics puntuals a una visió contínua de levolució del sòl, clau per anticipar riscos i avaluar limpacte de les polítiques de gestió.

Nova perspectiva

Un dels canvis més rellevants del marc normatiu europeu, i de la xarxa desplegada a Euskadi, és la incorporació de la biologia del sòl com a indicador central del seu estat de salut. Davant les anàlisis tradicionals centrades en paràmetres físics i químics, el nou enfocament reconeix que la biodiversitat edàfica és un reflex directe del funcionament de l'ecosistema. A la pràctica, això es tradueix en:

  • La inclusió de microorganismes com a bacteris i fongs en l'avaluació de la salut del sòl.

  • L'ús de tècniques d' anàlisi avançades d'ADN per identificar la diversitat biològica present.

  • Una sensibilitat més gran per detectar canvis derivats de pràctiques agrícoles, pressió ambiental o contaminació.

  • El repte d'avançar cap a mètodes estandarditzats que permetin comparar resultats entre regions .

Aquest gir metodològic suposa un pas important cap a una comprensió més completa del sòl com a sistema viu, i no només com a suport productiu.

Suport al sector agrari

Lluny de plantejar-se com una nova càrrega per al sector agrari, la xarxa de monitoratge es concep com una eina de suport . La informació generada permetrà orientar millor les decisions públiques, avaluar l‟eficàcia de les polítiques agràries i ambientals i dissenyar mesures més ajustades a la realitat del territori. Els usos potencials d'aquestes dades són:

  1. El suport a polítiques agràries i adaptació al canvi climàtic.

  2. La identificació primerenca de processos de degradació i contaminació .

  3. La generació de sinergies amb línies de recerca emergents.

  4. La millora de la coherència entre estratègies ambientals, agràries i de salut.

Euskadi guanya a més capacitat d'influència i aprenentatge, situant-se en una posició avantatjosa quan la normativa sigui d'aplicació obligatòria a tots els Estats membres.

En un context europeu on la salut del sòl es perfila com un pilar clau per a la sostenibilitat, iniciatives com aquesta mostren com els territoris poden passar de l'obligació normativa a l'oportunitat, reforçant la seva capacitat per protegir un recurs essencial de què depenen tant el medi rural com el conjunt de la societat.